Durant tots aquests anys, tot i que no porta a terme cap exposició individual, no s'aparta mai de la pintura de cavallet ni tampoc deixa de dibuixar altres temes. Com si la feina d'il·lustrador no fos prou, dibuixa i pinta contínuament. La família es converteix en un motiu recurrent, les seves filles apareixen com a models involuntàries a tot arreu. Sense parar, posseït per un impuls irrefrenable, no abandona mai el llapis ni el carbonet; la seva mirada observadora capta moments de la vida quotidiana que transforma ràpidament en dibuixos.

 

Pinta figures i bodegons i realitza nombroses sortides esporàdiques per a pintar paisatges amb els seus companys, sobretot amb Mallol Suazo i Enric Canals.

 

Amb Josep M. Mallol Suazo l'uneix una profunda i llarga amistat des que van coincidir a la Llotja. Es veuen totes les setmanes, passen molts estius junts, a Bagur i més endavant a la casa d'aquest últim a Palamós, i sempre que poden s'escapen a pintar per la Costa Brava: Fornells, Tamariu, Calella ... i també al interior de l'Empordà. Des de sempre, l'ambient artístic en què es refugia té la virtut de nodrir espiritualment. El cercle de gent amb qui es reuneix regularment es converteix en un oasi al qual pràcticament no falta mai; necessita aquest contacte com l'aire que respira. Durant els primers anys, al voltant de Mallol i la seva dona Alba es reunien sempre Olga Sacharoff, Otho Lloyd, Miquel Villà i la seva esposa Blanca, N. Miralles, Ricart Serra i, més endavant, l'escultora Lluïsa Granero, els pintors Sanvisens i Teresa Llàcer...

 

També manté una forta relació d'amistat i col·laboració amb Ricard Giralt i Miracle, un altre esperit cultivat i sensible com ell, el gran innovador de les arts gràfiques al nostre país, amb qui va mantenir una estreta relació personal durant tota la vida. Així com amb el crític d'art Rafael Santos Torroella.