Anys 40

Juan torna a Barcelona intenta reprendre l'activitat artística, en el dur ambient d'aquells anys. Inicia una estreta col·laboració amb el poeta i editor Josep Janés que es mantindrà fins que es mantindrà fins que aquest últim mor d’accident de cotxe l’any 1959. 

 

Palet troba en l'ofici d'il·lustrador una sortida a les seves necessitats artístiques, però amb Janés i el seu cercle també descobreix una calor humà i cultural que recentment acabada la guerra, es manté fort gràcies a l'entusiasme de Janés i l'estreta col·laboració entre pintors, poetes i escriptors catalans.

 

Joan Palet col·labora assíduament amb alguns editors i escriptors que ho reclamen sobretot com a dibuixant, retratista o il·lustrador. Porta a terme una extensa activitat en l'àmbit editorial i realitza col·leccions il·lustrades i portades per a Seix Barral, Editorial Aymà, Destino, Lluís Miralles editor, Editorial Éxito, Editorial Gacela i altres. Col·laborant assíduament en moltes edicions amb el seu amic Ricart Giralt-Miracle a través d'Filograf.

 

Com a pintor participa en les diverses exposicions col·lectives organitzades a l'època, com l'Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona de 1942. Sempre que pot, surt a pintar paisatges. En aquest període fa algunes excursions a Sau amb el seu amic Tarrassó i altres companys.

 

Inicia una forta amistat amb el poeta Josep Palau i Fabre. Junts planegen marxar a París en buca d'un ambient creatiu més fructífer, en el cas de Palet aquest viatge queda ahornar per diverses circumstàncies. El 1944, per iniciativa de Palau i Fabre, neix Poesia, la primera revista de poesia catalana després de la guerra civil. Joan Palet col·labora en el seu disseny i, entre altres coses, s'encarrega de la maqueta i el dibuix del primer número.

 

En 1948 viatja amb el pintor Casimir Tarrassó a Mallorca, on s'instal·len durant quatre mesos després dels passos de pintors com Mir i Rusiñol. La pau i la tranquil·litat de l'illa li vénen bé. Poc després viatja a Eivissa, juntament amb el pintor Mallol Suazo, la seva esposa Alba i el també pintor i amic Miquel Villà. Aquesta relació amb les illes la mantindrà al llarg de la seva vida i marcarà també la seva obra.

 

És convocat per formar part dels il·lustradors de l'Edició Monumental del Quixot realitzada per l'Institut Nacional del Llibre de Madrid amb motiu del quart centenari de Cervantes. Es tracta d'una obra enorme en la qual participen més de setanta artistes, alguns d'ells catalans: Opisso, Pere Riu, Mallol Suazo, Grau Sala, Alfred Sisquella, Mercè Llimona, Lola Anglada, J. Narro, Junceda ...

 

Durant aquests anys participa en diversos salons de pintura jove: el Saló d'Octubre, el Saló de Puigcerdà i guanya en nombroses ocasions el Concurs de Dibuix del Cercle Artístic (en els anys 1943, 1948, 1949, 1950, 1952 i 1954).

 

És molt sol·licitat com a retratista i realitza retrats a diversos membres de la família Serra, realitza també el retrat de Carmen Bravo vídua de Mompou, de Carolina Lleonart filla del poeta Lleonart, de Josep Palau pare, del compositor Montagut, del poeta Josep Palau i Fabre i l'editor Josep Janés entre d'altres