Per a Joan Palet, la guerra civil va començar amb una tragèdia personal que el marcaria per sempre. Durant els primers dies de combat, mentre la família es troba a la Floresta, el seu germà petit d'onze anys pateix un atac d'apendicitis. El traslladen a Barcelona, ​​però en arribar es troben amb una ciutat sumida en el caos. El porten d'hospital en hospital, en una cursa desesperada contra la mort, però enmig de la confusió general no ho accepten en cap d'ells, tots estan plens de ferits; finalment, Marcelinet mor en els seus braços. Palet va guardar tota la vida en el seu estudi el retrat que li havia fet mesos abans.

 

Palet és mobilitzat al front i s'incorpora a l'Estat Major com cartògraf. En acabar la guerra, al febrer de 1939, creua la frontera i és internat al camp de refugiats de Barcarès. Els seus dots de dibuixant fan més suportable la seva estada al camp francès. El destinen a la brigada de ponts i camins, fet que li permet sortir tots els dies. Però en realitat li encarreguen la tasca de pintar al local que el tinent coronel del camp té al poble. Allà li donen menjar i cada dia pot portar queviures als seus companys reclosos. Es dedica al que sap fer, i durant els mesos que passa en Barcarès no fa més que dibuixar i pintar.